Aprofitar les parts de les verdures que llencem

De les verdures que comprem en llencem algunes parts per costum i per desconeixement, però en realitat moltes es poden menjar (tiges, fulles, parts mes dures o verdes, beines). A mes a mes moltes tenen propietats nutricionals importants ja que generalment son la part mes verda i això vol dir que és on hi ha el contingut més gran de clorofil·la.

Aprofitar-les representa donar valor als aliments, estalviar obtenint mes quantitat d’aliment pel mateix preu, i evitar el malbaratament.

Cal tenir en compte que per aprofitar les parts mes externes de les verdures que son les mes exposades sembla millor que siguin orgàniques ja que aquestes parts son les que reben directament els pesticides i els químics.

 

Hi han varies formes de cuinar aquestes parts que llencem:

1. En general si son mes dures es poden tallar petitones. Si alguna d’elles no té un gust molt valorat com que estarà barrejat amb altres aliments això no serà important, en tot cas estarem donant la importància que mereix qualsevol aliment.
2. Fer-les servir tallades petites per fer brou junt a les altres verdures que hi posem.
3. Fer cremes (partint de ceba sofregida perquè tinguin mes gust).
4. Junt a altres verdures al vapor o bullides.
5. Afegir a sofregits.
6. Afegir a saltejats.
7. Afegir a batuts, sucs o smoothies.
8. Afegir a amanides.
9. Per emplenar canelons, croquetes, crestes, empanades, ..
10. Afegir al farcit de coques de recapte, pizzes.
11. A vinagretes.
12. A marinats.
13. Ben picadetes poden amanir substituint altres herbes aromàtiques com el julivert, l’orenga o l’alfàbrega.
14. Per aromatitzar arrebossats si els barregem en trossos petits en el pa ratllat
15. Per fer pesto.

 

Aprofitar la part verda de:

 

Part verda de porros, cebes tendres, all tendre, calçots:

D’aquestes verdures normalment nomes aprofitem les parts blanques que son les mes tendres. Estem acostumats que inclús en els mercats ens ofereixen com un servei positiu tallar i llençar les parts verdes i mes dures.

Però aquestes parts  es poden aprofitar. Tenen un sabor més herbaci i suau, més semblant a verdures de fulla verda.

Es poden fer servir per a qualsevol sofregit, només que al ser més dures va bé tallar-les ben petitones.

Es poden afegir a sopes, brous, guisats i saltats.

Utilitzar-les crues tallant-les molt petites i  posant-les per sobre dels plats just abans de servir o afegir a les amanides com fem per exemple amb el cibulet. Donen un toc molt fresc.

També es podent utilitzar en la preparació de hamburgueses i mandonguilles vegetals.

Per donar més sabor a pastissos salats tipus quiche.

 

Aprofitar les fulles de:

 

Fulles de pastanaga:

Curiosament en l’antiguitat les pastanagues es plantaven per menjar les fulles i llavors com a condiment o com a medicina natural. No es fins al segle XIX en que es va fer una varietat de pastanagues de color taronja que és la que s’usa en l’actualitat.

El seu sabor es una mica semblant al julivert encara que més amarg i més herbaci. La cocció elimina bastant aquest  sabor amarg. Com el julivert val mes no utilitzar-ne molta quantitat perquè no domini el seu sabor.

Si els troncs semblen massa durs i fibrosos  es poden tallar molt petits i ens donaran una textura cruixent.

 

Fulles de remolatxa:

Les fulles i les tiges de la remolatxa les podem fer servir com si fossin bledes o espinacs, per exemples al vapor o bullides amb patates, saltejades….

En cru per preparar smoothies, batuts o sucs, en amanides.

Per afegir a sofregits, potatges.

Fulles d’api:

Les fulles de l’api són molt aromàtiques i com més verdes millor. Es recomana separar les fulles de la tija i col·locar-les en un recipient amb aigua a manera de gerro o en una bossa de conservació, així duraran més temps.

Les podem fer servir en amanides, picades per amanir, en sucs, en batuts verds i per descomptat per fer brous i cremes.

Fulles de ravenets:

Si són tendres (sovint ens arriben malmeses perquè son delicades) les podem aprofitar. El gust varia depenent de la varietat de raves. Si són raves picants les fulles també tindran una certa picor.

Podem fer-les servir al costat del seu propi fruit per menjar-los en cru en amanides.

També en sopes, potatges, cremes, al vapor, saltejades, estofades .

 

Fulles de naps:

Son els famosos grelos molt apreciats en algunes regions del nord, com Galícia. Poden menjar-se crues en amanides o batuts, a potatges, saltejat d’alls, a farcits o afegir-se en qualsevol brou.

Bullides o al vapor amb de patates i amb un saltejat de alls i pebre dolça per sobre queda molt bo.

 

Fulles de fonoll

Les fulles del fonoll s’utilitzen molt per aromatitzar marinats com a substitut d’altres herbes aromàtiques. El seu sabor suau, dolç i anisat el fa perfectament compatible amb sucs i batuts, acompanyar amanides, guisats, brous o per escampar per damunt dels plats i aromatitzar-los.

També es pot fer un pesto especial:

• Fulles de 1 fonoll
• 1/2 dent de 1 all
• 6-8 ametlles
• Oli
• Sal i pebre negre

Fulles de carxofa

És una verdura de la que generalment llencem moltíssimes de les seves fulles i les tiges.

Es poden aprofitar bullir-les i fer una crema, o per fer un brou i fer-hi bullir després l’arròs d’un risotto, o com a fons per a una sopa amb patata, porro i ceba ofegats, tot això colant-t’ho.

Fulles de col, coliflor, bròquil

Combinen molt bé en brous i cremes de verdures. A més, si són petites i tendres, com les del bròquil, fins i tot es poden menjar crues.

Fulles dures de enciam i escarola

Son les fulles exteriors que quasi sempre estan una mica fetes malbé, son mes dures i una mica amargants i que per això les llencem.

Apartades les parts malmeses  podem  anar guardant al congelador aquestes fulles de varis enciams i quan en tinguem prou quantitat en podem fer una crema.

 

Aprofitar les pells de:

La pell del carbassons, albergínies, pebrots, tomàquets (a mes de moltes fruites)

Hi ha la costum de pelar-les i no cal fer-ho. Es un desaprofitament.

Cuites perden la duresa.

Es poden menjar en escalivada, samfaina, sofregits. El cogombre cru en amanides o batuts com el gaspatxo.

 

Aprofitar les tiges o troncs de:

Tiges o troncs de bròquil, coliflor, col, carxofa:

El més senzill és usar-los en sopes i cremes. Si estan tendres es poden afegir picats a qualsevol saltat o amanida, batuts.

En cru, tallat a làmines molt fines, saltejat, bullit o al vapor acompanyant als ramells.

La carxofa, si se li treu la part exterior, queda molt tendre. Per descomptat, és perfecte per a qualsevol tipus de crema de verdures.

 

 

 Aprofitar altres parts de les verdures:

La beina de pèsols i faves tendres:

En temporada de faves i pèsols frescos, malbaratem multitud de beines. En lloc de tirar les beines a les escombraries, podem coure-les amb altres verdures per enriquir cremes

Hem de tenir en compte que siguin ben fresques i tendres.

Cuinades queden meloses i molt bones

Es poden aprofitar en estofats, cremes, saltejats, juntament amb la pròpia fava o sense.

 

L’arrel del porro:

S’usa a la cuina xinesa a saltats i en farcits de verdures.

Cal netejar-les molt bé, primerament les hem de deixar en remull i podem canviar l’aigua diverses vegades. Han de ser ben fresques i les podem fer servir per preparar sopes remineralitzants, com a part de woks de verdures o en forma de tempura.